Quines ganes tinc d’anar-me’n

DSC03314

Este matí mon pare no ha fet més més que marejar-me: “Carme, acaba! Carme, que arribem tard! Carme, les dents! Carme, les ulleres! Carme, t’has de fer l’entrepà! Carme, les sabates! Carme, treu-te la samarreta de les malles! Carme!, uf! i així tots els dies de l’any. Quines ganes tinc d’anar-me’n a viure amb els meus nóvios Marc i Daniel.