Felicitats Quim!

 

Carme1

El meu germà farà dimecres 14 anys. Fins al 9 del 9 tindrem els mateixos anys. Tot el món es pensa que ell és més major que jo. Quan va nàixer, les meues iaies deien: “Este xiquet és un miracle, una benedicció!”. Ma mare es passava el dia mirant-lo: “Ja vorem este que té” i el meu pare: “La natura és sàvia”. Quan va nàixer el meu germà ens van comprar un carro de bessons. Quan la gent ens veia i preguntava l’edat que teníem, crec que es posaven a contar o alguna cosa d’eixes, perquè de seguida feien carasses. Continua llegint

Anuncis

“Jo no he sigut”

P1000373A vegades em passen coses que no vull que passen.

Este matí per exemple, quan he tornat de la mar ma mare m’ha dit: “Carme, vés i dutxa’t”. M’he ficat en la dutxa, m’he tret les xancles i el biquini i m’he posat un poquet de sabó. Després no sé com, els ulls han començat a picar-me i quan me n’he adonat, tot estava ple de bromera i ja no em quedava més sabó al pot. Continua llegint

Vull anar al Feslloch!

loli

 

Este cap de setmana jo volia anar al Feslloch. La meua mestra Anna -“Carme! Mira’m quan et parle!”-  ja em va posar un vídeo del festival i em va dir que aniria. També han anat les meues monitores dels Júniors de Godella i fins i tot la meua dentista. I els meus pares. Jo m’he quedat a la platja de Piles amb la meua iaia Ángeles i el meu germà Quim. Continua llegint

“Quin poc trellat”

 

Això és el que va dir la meua iaia Ángeles quan els meus pares li contaren que havien triat un tercer sense ascensor per estiuar. A mi em va agradar molt. Es veia la mar i tenia una terrassa molt gran des d'on mirava com nadaven els xiquets en les piscines dels edificis del costat. L'alegria em durà poc. El primer dia ma mare m'ajudà a posar-me el biquini i m'untà de cremeta tot el cos. Em posà un barret i em digué: "Carme, veritat que vols anar a la mar? Doncs hauràs de baixar les escales". Va tancar la porta i em deixà allà tota espantà. Al cap de no sé quant de temps i arrossegant-me com vaig poder, vaig baixar els pisos i allà a la porta estava ma mare asseguda en una cadira llegint el diari. "Molt bé, fadrina, preciosa, què fadrina que eres". Me'n vaig anar a nadar i quan tornàrem vaig vore que això de les vacances es convertiria en un autèntic calvari. Ara em tocava pujar com fora els tres pisos. Quan va acabar l'estiu pujava i baixava perfectament les escales. Primer amb un peu a soles i després amb els dos. Un dia el meu germà Quim va xafar un peix aranya i ma mare el va haver de pujar els tres pisos al braç. Després li deia a tothom: "Xiques, em pensava que treia el lleu per la gola. Tu saps lo que pesa este Quim meu?". I jo pensava: "Quin poc trellat estiuar en un tercer pis sense ascensor".

Això és el que va dir la meua iaia Ángeles quan els meus pares li contaren que havien elegit un tercer sense ascensor per estiuar.

A mi em va agradar molt. Es veia la mar i tenia una terrassa molt gran des d’on mirava com nadaven els xiquets en les piscines dels edificis del costat. Continua llegint