“Quin poc trellat”

 

Això és el que va dir la meua iaia Ángeles quan els meus pares li contaren que havien triat un tercer sense ascensor per estiuar. A mi em va agradar molt. Es veia la mar i tenia una terrassa molt gran des d'on mirava com nadaven els xiquets en les piscines dels edificis del costat. L'alegria em durà poc. El primer dia ma mare m'ajudà a posar-me el biquini i m'untà de cremeta tot el cos. Em posà un barret i em digué: "Carme, veritat que vols anar a la mar? Doncs hauràs de baixar les escales". Va tancar la porta i em deixà allà tota espantà. Al cap de no sé quant de temps i arrossegant-me com vaig poder, vaig baixar els pisos i allà a la porta estava ma mare asseguda en una cadira llegint el diari. "Molt bé, fadrina, preciosa, què fadrina que eres". Me'n vaig anar a nadar i quan tornàrem vaig vore que això de les vacances es convertiria en un autèntic calvari. Ara em tocava pujar com fora els tres pisos. Quan va acabar l'estiu pujava i baixava perfectament les escales. Primer amb un peu a soles i després amb els dos. Un dia el meu germà Quim va xafar un peix aranya i ma mare el va haver de pujar els tres pisos al braç. Després li deia a tothom: "Xiques, em pensava que treia el lleu per la gola. Tu saps lo que pesa este Quim meu?". I jo pensava: "Quin poc trellat estiuar en un tercer pis sense ascensor".

Això és el que va dir la meua iaia Ángeles quan els meus pares li contaren que havien elegit un tercer sense ascensor per estiuar.

A mi em va agradar molt. Es veia la mar i tenia una terrassa molt gran des d’on mirava com nadaven els xiquets en les piscines dels edificis del costat.

L’alegria em durà poc. El primer dia ma mare m’ajudà a posar-me el biquini i m’untà de cremeta tot el cos. Em posà un barret i em digué: “Carme, veritat que vols anar a la mar? Doncs hauràs de baixar les escales”. Va tancar la porta i em deixà allà tota espantà. Al cap de no sé quant de temps i arrossegant-me com vaig poder, vaig baixar els pisos i allà a la porta estava ma mare asseguda en una cadira llegint el diari. “Molt bé, fadrina, preciosa, què fadrina que eres”. Me’n vaig anar a nadar i quan tornàrem vaig vore que això de les vacances es convertiria en un autèntic calvari. Ara em tocava pujar com fora els tres pisos.

Quan va acabar l’estiu pujava i baixava perfectament les escales. Primer amb un peu a soles i després amb els dos.

Un dia el meu germà Quim va xafar un peix aranya i ma mare el va haver de pujar els tres pisos al braç. Després li deia a tothom: “Xiques, em pensava que se me n’eixia el cor per la gola. Tu saps lo que pesa este Quim meu?”.

I jo pensava: “Quin poc trellat estiuar en un tercer pis sense ascensor”.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s