A casa em diuen: “Carme, no cal cridar tant que no estem sords”. I jo: “Val, pesats”. Un poquet sí que pense que ho estan perquè a vegades no entenen el que els vull dir.

Hui em pensava que seria un dia molt avorrit però, me n’he anat amb Enric de manifestació i estava Xavi Castillo. Els seus pares sí que estaran sords del tot perquè ell quan parla crida molt més que jo.