Mira si he corregut terres…

IMG-20140724-WA0009

Botifarra és molt simpàtic i les güeles es pixen quan l’escolten

Ara em diuen: “Carme, t’estàs fent famosa!” Quina tonteria. Jo crec que sempre he sigut famosa perquè per on vaig la gent em para i em besa i em pregunta com em va la vida: “Carme!, com estàs? I l’estiu?, nades molt? I lo fadrina i lo guapa que estàs? Mira que eres carinyosa! Què simpàtica que eres!” En fi coses d’eixes de güeles, no sé si m’enteneu. Ara com que sóc tan major em pregunten: “Carme, ja tens nóvio? i jo dic: “O nóvia! O nóvios i nóvies!” Continua llegint

Anuncis

Vull un mòbil

adelaimaite

Tots els meus cosins tenen mòbil. Fins i tot Joan, Ferran i Maria que són més menuts que jo. I el bobo de Quim. Jo li dic a Enric: “I el meu mòbil? Jo vull un mòbil”. I el meu pare: “I tu per a què vols un mòbil”. I jo: “Mmm…, per telefonar a les iaies? I Enric: “Això ja ho fas amb el de la mare o el meu” I jo: “Mmmmm…, per a vore les fotos?” I ell: “Per a això ja tens l’Ipad”. I jo; “Mmmmm…, per a saludar a Mariola? I ell: “La saludes quan està en casa”. I ja no sé què més dir però: “Mmmmm…, perquè els de l’autobús de l’escola tenen mòbil?”

L’any passat vaig escriure la carta als reis i els en vaig demanar un. El meu germà em va dir: “Carmeee!, que els reis són els pares! A vore quan et fas major!”. I els reis em van dur unes sabates que diu ma mare que em feien molta falta i un abric que m’havia provat uns dies abans en una botiga de Villena.

Jo quan era menuda em despertava a la nit i li agafava el mòbil a ma mare i em posava a telefonar a la gent. Cada vegada telefonava a un número. Hi havia gent que coneixia i gent que no. Ma mare deia: “Este mòbil va fatal. Doncs no m’ha dit Ricard que li he telefonat a les 3 del matí?” A la que més m’agradava telefonar era a Adela perquè era el primer nom que em trobava. Un dia Adela li va dir a ma mare: “Mira a vore que fas però quasi totes les nits a les quatre o a les cinc del matí em telefones i em fas bons sustos”. I ma mare em va arreplegar quan vaig arribar del col·legi i em va dir: “Bandida! Com em tornes a tocar el mòbil aprepara’t. Després vas a adormint-te per l’escola. I tant! Si et passes la nit fent empastraes”.

Crec que és per això perquè no tinc mòbil però jo és que ara ja dorm tota la nit.

I què?

1474069_10202147017271048_300371387_o

De nou estic castigada. Sense Ipad. Però, la culpa és de ma mare i de la Catalá Ma mare es pensa que sóc tonta o què? Ma mare em va donar el diari: “Carme!, mira a vore si saps qui són eixos?” I tant. La meua escola de quan era menuda. Jo li vaig dir al meu germà: “Quim!, mira quins morruts!, els del Santa Teresa van a escola amb biquini i xancletes” I ell: “No te’n recordes de la calor que passàvem en eixa escola? I de quan no teníem ni pati? Ara és molt pitjor”. Ma mare em va dir: “Carme tu has d’anar precís a l’escola però Quim no pot anar perquè fa molta calor”. Continua llegint

Mariola

carmeplatja

Este dimarts faré 15 anys i la meua germana Mariola sempre em diu que tenia moltes ganes de què jo arribara a casa. Volia que jugàrem amb les Barbies i el Baby Born i que les canviàrem els vestits i les férem el dinaret. També volia que ens disfressàrem de princeses amb els vestits que ens feia la nostra iaia Carmen. Jo, en canvi, ni reaccionava. Estava un poc empanà. Continua llegint