Ara em diuen: “Carme, t’estàs fent famosa!” Quina tonteria. Jo crec que sempre he sigut famosa perquè per on vaig la gent em para i em besa i em pregunta com em va la vida: “Carme!, com estàs? I l’estiu?, nades molt? I lo fadrina i lo guapa que estàs? Mira que eres carinyosa! Què simpàtica que eres!” En fi coses d’eixes de güeles, no sé si m’enteneu. Ara com que sóc tan major em pregunten: “Carme, ja tens nóvio? i jo dic: “O nóvia! O nóvios i nóvies!” A vegades també hi ha persones que em diuen que sóc molt guapa i prou. S’obliden de seguida de mi i comencen un interrogatori a ma mare o mon pare: “Xica, qui anava dir-ho! Està més bé que em pensava” “I parla bé! I mira, camina com si res” “I la dueu a l’escola?” “I els germans, pobrets, com ho duen?” I jo allà davant com si fóra tonta o alguna cosa…
Jo és que crec que la gent no és normal.
Ara vos deixe unes fotos d’este estiu amb amigues i amics que també són guapos i simpàtics com jo i que quan em veuen es posen quasi tan contents com jo i per això me’ls estime a montó.
Collins, Carme, quina enveja que fa la teua llista d’amics!
“O nóvia! O nóvios i nóvies!” Ben dit, Carme! 😉