Tinc mòbil

Imagen 180

El dia de Nadal va vindre el Pare Noel a ca la meua tia Marian de l’Alqueria i ens va dur un mòbil al meu germà Quim i a mi i un pijama. Vaig fer un crit molt gran i tots els meus cosins, els meus, tios, la meua iaia, els meus germans i els meus pares van començar a abraçar-me i a dir-me: “Carme, que fadrina. Ja tens mòbil!”. “Carme! Què xulo!”. “Carme, ni se t’acudisca telefonar-me a les tres del matí!”. “Carme, ja podràs quedar amb les amigues i fer fotos”. “Carme, els missatges secrets ja t’arribaran al teu mòbil”. Jo vaig començar a tocar-lo i hi havia fotos del meu germà Quim. El meu germà es va posar a riure i em va dir que ell era el que més em volia i per això hi havia les seues fotos al meu mòbil. Ma mare em va dir: “Carme!, no passa res si hi ha fotos de Quim. Les borres i au!”. I tots començaren a fer carasses.

Ahir va vindre a Biar el meu tio Jorge, que és el nóvio de la meua tia Gràcia i li vaig dir que el Pare Noel m’havia dut el mateix mòbil que tenia Quim i tots en ma casa van amagar el cap baix la taula i els escoltava com es reien i la meua iaia Carmen em va dir: “Quins sinvergüenses, Carme! Quins sinvergüenses!”.

Ara ja tinc mòbil i li he fet fotos tots.

Anuncis

“Compta fins a cinc”

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Això és el que em diu sempre el meu pare quan m’enfade.

M’acabe d’alçar de la migdiada i me n’he d’anar corrent als Júniors i ma mare em diu: “Carme!, on tens el turbant? Vés i fes-te el monyo!” I el meu germà Quim: “Niña! pareces un pooollo”, i jo: “Hijo de puta!”. I el meu pare: “Carme!, compta fins a cinc abans de dir paraulotes”.

Torne de l’escola i baixe de l’autobús i em pose a tremolar perquè no duc les ulleres posades. El meu pare: “Què ha passat amb les ulleres?” I jo: “No ho sé”. I el meu pare: “Amb qui t’has enfadat? No entens que la solució no és trencar-te les ulleres? Has de comptar fins a cinc abans de trencar-te les ulleres. A vore, com ho has de fer? I jo: “Un, dos, tres, quatre i cinc”. I el meu pare: “Carme!, abans de trencar-te les ulleres, compta fins a cinc”. I jo: “Vaaaal, pesat!”.

Altres vegades estic desdejunant i el meu germà Quim està furtant-me les galetes i molestant-me i jo li dic: “Para, para!”, i ell no fa cas i compte fins a cinc i quan acabe li dic: “Imbècil, capullo, hijo puta, desgraciat…”.

Jo crec que comptar fins a cinc et fa dir més paraulotes.

Missatge secret

FullSizeRender

A mi ja m’han donat les notes i a casa estan molt contents perquè ho he aprovat tot. El meu germà Quim també ha tret molt bones notes però ell diu que a mi m’aproven sense estudiar. “Carme!, com pots treure estes notes si tu no estudies res?”. Ell no ho sap perquè no va en mi a classe i este trimestre he fet també un batut amb la meua mestra Anna Gómez. El que més m’agrada són les matemàtiques i les capitals. El meu tio Juan m’envia missatges secrets al mòbil de ma mare i em fa exàmens i jo m’ho sé sempre tot. Este divendres va vindre a vore a la meua germana que ja té vint anys i a mi. El vaig ajudar a gravar un missatge secret per a la meua cosina Laura que està estudiant a Barcelona i ara vos el pose i així voreu per què ho he aprovat tot.

Missatge secret per a les meues cosines Laura i Àngela.

Tinc ulleres noves!

Imagen 279

Esta setmana els meus pares m’han portat a la botiga de Pepa a canviar-me les ulleres. Estaven tots molt contents. Em van dir: “Carme!, eres molt fadrina. Fa un any que portes les mateixes ulleres”.

A mi abans em canviaven les ulleres quasi tots els mesos. El meu pare era el que buscava les botigues. El primer dia quan anàvem es posaven molt contents perquè me’n compraven tres o quatre. Al cap d’uns mesos quan entràvem, començaven a fer carasses. El meu pare els deia: “Però, les ulleres no tenen garantia?” I ells -els de la botiga-: “Mire, li les hem canviades deu vegades, les ulleres estan partides per la meitat i això no entra en la garantia”.I ens n’anàvem a una altra botiga i tornàvem a començar.

Jo no sé molt bé què passava però igual estava en el pati de l’escola o en ca les meues iaies i em deien alguna cosa que no m’agradava i se’m trencaven les ulleres.

Tinc una caixa amb ulleres totes trencades i el meu germà Quim l’any passat les va amagar en un lloc molt difícil de trobar perquè va sentir que ma mare li deia a mon pare: “Un mòbil? Enguany els Reis que li porten la caixa d’ulleres trencades a vore si s’espavila”. I el meu germà Quim em va dir: “Carme, és el nostre secret”. I els Reis no em van dur la caixa de les ulleres trencades però tampoc em dugueren el mòbil.

1400726_410141839111962_1137506164_o