Per què parles castellà?

DSC03305

Ja sabeu que un dia estava jo amb la meua cadira de rodes perquè m’havien operat un peu i el meu pare em va voler presentar la Rita Barberà, eixa que abans era famosa perquè em va dir: “Me das un beso bonita?”, amb la veu del Xavi Castillo i que ara tots li diuen “la caloret”. Quan se’n va anar la Rita, el meu pare em va dir: “Carme, a tots els que parlen castellà el primer que fas és preguntar-los ‘per què parles castellà?’ i ara tens a la Rita i no li dius res?”. Jo me’n volia anar a vore a Micky que estava en una festa d’uns xiquets i a eixe sí que el volia jo saludar.

Això era una mania que jo tenia de quan era més menuda i estava per exemple en la Fe i el metge estava parlant amb ma mare tan tranquil i quan es posava a parlar amb mi, em parlava en castellà. Jo de seguida li preguntava: “Per què parles castellà?” i el metge, es quedava mut.

A mi m’agradava molt vore com la gent es quedava sense saber què dir o a vegades em deien coses com: “Què mona!” o “Això segur que t’ho ha dit ton pare que m’ho digues” així totes enfadades i al final els ho preguntava a tots. Estava en el forn amb ma mare i una senyora deia: “Una barra de cuarto”, i jo: “Per què parles castellà?”. O al mercat amb mon pare esperant que ens tocara per comprar les hamburgueses de Palanca i cada vegada que algú deia alguna cosa li tocava el bracet i els deia: “Per què parles castellà?”. Al final els ho deia a tots els que parlaven castellà com els meus veïns i veïnes, o els dels caixers del supermercat o els de la farmàcia del costat de casa, o les hostesses dels avions, o a Placen la de Benito que sempre em dóna un tros de truita.

Al principi en ma casa es reien però un dia estava jo a Florència i volia menjar-me un gelat i quan la xica de la geladeria em va preguntar de què el volia li vaig dir. “Per què parles castellà?” i ma mare tota enfadada em va dir: “Carme, ja ho tens bé, ací parlen italià!” i la xica em va dir: “Tens raó, guapa! És el costum que tinc de parlar en castellà a tots els que vénen de València”. I de seguida tots els de ma casa em van dir que era la més llesta del món.

 

 

Anuncis

M’han donat un premi!

20150217_175833

Això és el que em va dir l’altre dia el meu germà Quim i jo em pensava que el meu pare m’havia comprat un paquet de risquetos que és el que fa sempre quan em vol vore contenta i és dissabte o diumenge. Però no, ma mare em va donar un paper. “Això, això és el premi?” -li vaig dir-, i em va llegir una cosa d’una xica que em va dir que era una poetessa de la Safor i em vaig pensar que seria la Clara Andrés perquè és d’Oliva com el meu pare i em coneix. Continua llegint

Mestres

IMG-20141127-WA0008

La meua mestra Anna Gómez se n’ha anat de l’Escola Gavina perquè ha tornat Núria que tenia un bebè. El meu pare em va dir: “Ai, Carme!, quant la trobaràs a faltar. Sou les dues igual d’artistes”. Jo he tingut moltes mestres i algun mestre. Ara tinc a Paco Raga que és el meu tutor. Al principi no em duia molt bé amb ell però ara ja som amics. Quan estava a l’Escoleta El Trenet també vaig tindre un mestre que li deien Paco. I a Anna, i a Imma i a Librada… Després me’n vaig anar a l’Escola Santa Teresa i allà vaig conéixer a Glòria, a Lola, a Mar, a Isabel, a Neus  i a Pilar Arnal i a José Manuel i a Roger. Les meues millors amigues eren Isadora i Emma que també eren mestres i estaven amb mi en classe, i Conxa. Jo me les estime molt a totes i tinc molta alegria quan les veig en les Trobades i elles també perquè em diuen de seguida: “Carme, estàs molt fadrina i molt guapa”. També he tingut molts monitors de menjador i cuiners i cuineres que ma mare sempre estava enfadada amb ells perquè m’ajudaven a menjar i ma mare anava a l’escola i els deia: “Prohibit! prohibit donar-li a menjar”. A ma mare li encanta prohibir coses.

Als meus germans i a mi ens agrada mirar fotos de l’escola. Ells a vegades miren una foto i diuen. “Carme, te’n recordes d’esta bruixa?”. I jo no me’n recorde. “No? -em diu Mariola-, no te’n recordes que si se t’escapava el pipí no volia que ni jo ni els monitors del menjador et canviàrem i una volta que feia molt de fred vas acabar tota malalteta en la Fe?”. I jo, la veritat, no me’n recorde d’ella. O em diuen: “I d’esta?, d’esta petarda? Esta que t’amagava les flautes perquè deia que l’únic que feies era pitar en classe?”. I jo, em quede un poc pensant, i sols me’n recorde de què totes les meues mestres sempre m’estimen molt.

Maria Lolores

2012-12-22 09.33.36

Estos dies jo estava rentant-me les dents o fent un pix i ma mare es posava una crema verda als ulls. Jo li deia: “Mare, a mi també em fan mal els ulls”. “Mare, jo també vull eixa crema verda que a mi em fan molt mal els ulls”. I ma mare plorava i jo ja no sabia si volia eixa crema que feia plorar tant a ma mare. El meu germà Quim em va dir: “Carme la mare està trista perquè Maria Dolores està un poc malalteta”. “Pobreta! I la punxen?”. Jo quan estic malalta sempre em punxen i jo no volia que punxaren a Maria Lolores que és la meua amiga i sempre em diu “Carme, coño! Si alguien te molesta me lo dices y le pego dos hostias!”.

Un dia ma mare va tornar a casa i plorava molt i jo li vaig dir: “Per què plores, jo et vull molt”. I ma mare encara plorava més i em va dir que em posara la meua samarreta de Piqué Carme perquè Maria Lolores estaria molt contenta si em veiés en eixe moment.

Tinc tres ronyons (1)