Estos dies jo estava rentant-me les dents o fent un pix i ma mare es posava una crema verda als ulls. Jo li deia: “Mare, a mi també em fan mal els ulls”. “Mare, jo també vull eixa crema verda que a mi em fan molt mal els ulls”. I ma mare plorava i jo ja no sabia si volia eixa crema que feia plorar tant a ma mare. El meu germà Quim em va dir: “Carme la mare està trista perquè Maria Dolores està un poc malalteta”. “Pobreta! I la punxen?”. Jo quan estic malalta sempre em punxen i jo no volia que punxaren a Maria Lolores que és la meua amiga i sempre em diu “Carme, coño! Si alguien te molesta me lo dices y le pego dos hostias!”.
Un dia ma mare va tornar a casa i plorava molt i jo li vaig dir: “Per què plores, jo et vull molt”. I ma mare encara plorava més i em va dir que em posara la meua samarreta de Piqué Carme perquè Maria Lolores estaria molt contenta si em veiés en eixe moment.
