Jo com que sóc VIP VIP, l’altre dia me’n vaig anar amb la meua iaia Ángeles, el meu tio Paco i els meus germans a una cosa que feien en les Corts i que ma mare no volia vindre perquè diu,”Enric, estic fins al pirri!” i ens van ficar en una sala mig fosca que estava tota plena de gent mudà i amb una tele que semblava un cine però no feien pel·lícules. Allà estaven tots de festa i cada vegada que deien un nom la gent aplaudia i jo era la que aplaudia més de tots perquè es van passar tot el temps dient Enric Morera, Enric Morera i jo: “Papi”, “guapo!”, i la meua iaia em deia: “Xica, calla!” i els meus germans es reien i li deien a la meua iaia: “Que diga el que vulga!”. I la meua iaia: “Sí, però està “llamant” l’atenció. Tots la miren”. I què? Si estic contenta, què passa?
Jo també volia anar a vore a Joan Ribó que és molt amic meu però sols va anar Quim que em va dir que li va tocar estar tot el temps al costat d’un disfressat de militar o mariner o guàrdia civil i ni es movia, i em vaig haver de conformar en quedar-me al carrer amb ma mare i molta altra gent i em posaren una pinta de fallera i quan va eixir Joan Ribó ma mare em tenia agafada de la mà com si fóra una menuda però jo em vaig soltar i me’n vaig anar abraçar-lo perquè a Ribó sempre m’ha agradat besar-lo molt.
Ara isc de casa i la gent em diu: “Carme, hauràs de canviar el nom del teu blog perquè Rita ja no és alcaldessa”. I què?