Vull ser cuidadora d’animals

IMG_20150828_183120

Tot el món vol saber què vull ser de major i no entenc quin interés. “Carme, i tu què vols ser de major?”. I jo, la veritat la veritat, jo no vull ser res. Jo vull estar en ma casa i amagar-me al vàter quan em crida ma mare per parar la taula i li dic: “No puc, que estic cagant!”.

Quan era més menuda em deien: “Carme, trau l’amanida, trau l’aigua, trau el pa, trau…! Que bé que ho fas! Segur que quan sigues major seràs cambrera!”. I jo, tota bova, m’ho creia i feia de cambrera i ells asseguts a taula rient-se de mi. Per això quan em vaig cansar de fer tota la faena, els vaig dir: “Jo és que ja no vull ser cambrera, vull ser bomber”. “Bomber? Voldràs dir bombera”. No, no! Jo vull ser bomber” i au! A vore quina faena m’encarregaven.

Un dia se’m va escapar i els vaig dir: “Ara vull ser infermera i així punxaré a Manuel -que és un cosí menut que tinc i que sempre em molesta-“. I tots: “Com eres tan mala persona. Tu has de cuidar al teu cosí que és menut”. Ni pensar-ho. Esteu segurs que mai de la vida seré cuidadora de menuts.

Ara vull ser cuidadora d’animals perquè he conegut una burreta que es diu Xinesa i li done garrofes i ella es posa molt contenta. M’han dit que si la vull cuidar de veritat, li hauré de raspallar el pèl i netejar les caques que fa però això, no ho tinc molt clar perquè fan molta pudor i una cosa és ser cuidadora d’animals i una altra, netejadora d’animals.

 

Anuncis

M’he de fer major

IMG-20150905-WA0008

Hui he fet 16 anys i en ma casa m’han felicitat perquè diuen: “Carme!, setze anys!, quina fadrina!, -això les meues güeles-. Les meues ties: “Carme!, setze anys!, es nota que estàs en l’edat del “pavo”. Ma mare: “Carme!, setze anys!, això no hi ha qui ho aguante”. El meu pare: “Carme, setze anys! A vore si deixes de pixar-te en el llit que això no pot ser”. Els meus germans: “Carme! setze anys. Esta nit anem a sopar a la pizzeria?”.

Jo és que tinc un problema. A mi sempre m’ho critiquen tot. Encara estic esperant que els meus germans facen anys i que algú, a banda de felicitar-los, l’obliguen a canviar alguna cosa.

I per cert, no m’han fet cap regal, i aleshores, jo per a què vull fer anys? Si damunt no volen que vaja amb xics guapos, que diuen que m’he de fer major i que ja ho tinc bé de fer la pesada.