Barcelona

fanicarme

Carme!, tu vols pujar a Barcelona a una Fira on hi haurà escriptors valencians molt importants i que s’han esforçat i treballen molt?” Com?: “Doncs, no! Jo em quede en la platja de Piles”.

“Carme!, tu vols vindre d’excursió a Barcelona en un autobús que estarà ple de xiques molt simpàtiques i xics guapíssims?”. I tant, això faltava!
I allà que ens en vam anar tots els de ma casa de bon matí que encara era de nit, i vam pujar a un autobús, que estava tot ple de güelos i güeles, com ma mare i mon pare, vaja! Però això, quina mentida d’excursió era? I el meu pare es posà a saludar a tots i a mi em volia  enviar a dormir a un racó perquè: “Carme!, si no dorms, no hi haurà qui t’aguante”. Sí, que t’ho creus tu!

Jo me’n vaig anar davant de tot al costat de l’Afri, no l’Afri d’Escola Gavina, una altra molt guapa i molt simpàtica i que jo no la coneixia de res però ella a mi sí i que em va dir: “Carme, tu què fas amb Manolo? Una escriptora com tu ha de vindre amb les xiques”. Crec que l’Afri també és directora com Manolo i ser director vol dir que fas llibres o alguna cosa d’eixes. I Afri em va presentar a tots els que hi havia a l’autobús com Toni, Pepa, Manel, Carme (no jo, una altra), Alfred, Joan, Núria, Dolors, Maite, Raquel, Vicent… qui més?, qui més? Ara no me’n recorde. Ah, sí! I la meua amiga Fani que crec que eixia en Canal 9 o alguna cosa d’eixes i ara té una filla fallera com jo però sense el mocador de Pere Fuset. I Víctor que és el pare de Jordi i Aitana i jo ja el conec.

A Barcelona el meu pare va continuar saludant tot el món perquè això és la seua faena i ma mare volia que em quedara a un lloc que feia una calor de por i on tots els meus amics -els de l’autobús- anaven contant coses dels seus llibres. A mi em va entrar una modorra! Entre la calor i el tostó… Jo me’n volia anar a pixar o el que fóra i me’n vaig anar amb Afri i Fani i amb tot el món que hi passava perquè a mi m’agrada molt saludar i fer barret amb la gent, i després de no sé quantes hores, que jo ja havia dinat i encara feia més calor, em vaig agafar de la mà de Fani i em vaig posar al costat de Lliris, que també és molt simpàtica i té un fill que es diu Moisés, i ja ni me’n recorde perquè estava baldà però tots ens van aplaudir a muntó.

I sí, ser escriptora és molt cansat perquè has d’anar en autobús i passar molta calor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s