Tinc els peuets no sé com

IMG-20150509-WA0001(1)

Me n’he anat a les festes de Biar, que a mi m’agraden molt, però crec que l’any que ve no volen que vaja perquè diu la meua iaia que tinc els genolls fets uns “santllàtzers”, que vol dir que et poses uns pantalons de mora vella de color roig i vas caminant i et caus i tampoc pots pujar i baixar les escales. Ja veus quina culpa tinc jo! Enguany, amb tanta calor, a mi em feia mal el cap i havia de desfilar amb les mores però em suaven les mans i no volia agafar-me. I totes com a boges: “Carme!, agafa’t les mans i desfila!”. I jo parada enmig de la plaça, amb els braços creuats, farta de tant de moro i sense voler agafar-me de ningú. Si em suaven les mans!

Però crec que, si no torne a festes de Biar, és perquè ma mare es va enfadar molt el primer dia perquè van vindre Mireia i el meu pare, amb unes lletres molt xules i la careta de Compromís i jo me’n vaig anar corrent a fer-me una foto i vaig caure damunt les lletres i ho vaig trencar tot i em van dir: “Carme!, si és que filla meua, no pots eixir de casa!. És que jo tinc els peuets un poc estranys i m’han de comprar sempre dues caixes de sabates perquè tinc un número 35 i un 33 i  4 dits en un peu i tenim la casa plena de sabates noves i sabates velles. I ara quan Rita se’n vaja a sa casa a menjar berbertxos, diuen que aniran a comprar-me unes altres sabates que estes que porte ja estan molt velletes i són d’hivern.

 

 

Anuncis

Sóc del PP i del Madrid

10371754_518747708251374_5864623270931544531_n

“Pare!, tu eres polític?” I el meu pare: “Sóc advocat”. “Mare! Tu eres polític” I ma mare: “Com?”.

Ara a casa tots som polítics perquè estem de campanya i jo vaig a uns llocs on hi ha molta gent i de seguida que em veuen em donen una bandera i la gent es posa a parlar i no para de parlar i quan ix el meu pare, jo ara aplaudisc però abans plorava perquè no em deixaven estar amb ell. El meu pare no està mai en casa i ja estem un poc acostumats però ara ma mare també fa discursos i se’n va anar a fer-se un vídeo i em va tocar estar tot el dia aguantant una solana sense barret ni botelleta d’aigua que me la vaig beure de seguida.

Els meus germans i jo estem un poc preocupats perquè tindre un pare polític vol dir que sempre parla per telèfon i té coses “molt importants” i així no t’acompanya als llocs on van els pares. Ara també tenim una mare política i no vull imaginar-me si torna a vindre la cangur.

Perquè si tens uns pares polítics, també tens sempre una cangur que arriba els caps de setmana i es posa en la tele el Sálvame i has d’aguantar-te.

Tindre uns pares polítics també és molt divertit perquè si t’amenacen en castigar-te sense l’Ipad, els soltes: “Sóc del PP i del Madrid” i aleshores els que es castiguen són ells.