Vull anar al Gran dictat

20150308_194746

Quan era menuda i el meu germà Quim i a jo anàvem en el carret de bessons, besant-nos i abraçant-nos, els meus pares no paraven de molestar-nos: “Carme!, has vist l’elefant que acaba de passar?”. I jo havia de dir: “No és un elefant, és un gat” o un gos o un xiquet o una güela. O estava menjant-me tranquil·lament el plat d’arròs caldós amb els fesols de careta que planta la meua iaia Ángeles en l’Alqueria, i em soltaven: “Carme! que bons que estan els macarrons” i jo havia de dir: “Noooo!, que no són macarrons que és arròs caldós”. Ni per a dinar em deixen tranquil·la. Molt pesats.

Ara que sóc fadrina el que més m’agrada és que arribe l’hora del Gran dictat perquè vol dir que ja he sopat i estic menjant-me el ioguret o la taronja i estic cansadíssima i ja em puc posar les ulleres que em va dur ma germana perquè jo vull anar al Gran dictat i que em donen unes ulleres com les que es posen els concursants. Estic molt atenta a les paraules que van apareixent i ja tens a ma mare o al meu pare o als meus germans: “Carme!, quina paraula ha eixit?”. “Carme!, a vore si tu saps lletrejar eixa paraula, vinga!, fadrina!”. “Carme!, què li ha passat a eixa xica?, per què no guanya?”. I jo que ja estic farta de tot el dia els dic: “perquè és molt lletja!”. I ells: “Carme!, el que més t’agrada és insultar. T’haurem de rentar la llengua amb lleixiu”. Sí, damunt!

 

 

Anuncis

Missatge secret

FullSizeRender

A mi ja m’han donat les notes i a casa estan molt contents perquè ho he aprovat tot. El meu germà Quim també ha tret molt bones notes però ell diu que a mi m’aproven sense estudiar. “Carme!, com pots treure estes notes si tu no estudies res?”. Ell no ho sap perquè no va en mi a classe i este trimestre he fet també un batut amb la meua mestra Anna Gómez. El que més m’agrada són les matemàtiques i les capitals. El meu tio Juan m’envia missatges secrets al mòbil de ma mare i em fa exàmens i jo m’ho sé sempre tot. Este divendres va vindre a vore a la meua germana que ja té vint anys i a mi. El vaig ajudar a gravar un missatge secret per a la meua cosina Laura que està estudiant a Barcelona i ara vos el pose i així voreu per què ho he aprovat tot.

Missatge secret per a les meues cosines Laura i Àngela.

Et perdone

IMG_2042Carme!, tu no la perdones, li has de demanar perdó!

Damunt!

El cas és que divendres de matí ma mare em va dir que vindria per mi a l’escola perquè havia d’anar a la Fe. A mi em fa feredat. Ma mare em va dir que no em punxarien però, després de tants anys, algú s’ho creu?

Estava tan nerviosa que li vaig pegar un bon mos a la meua amiga Gal·la que és la que més m’estime.

La resta vos la podeu imaginar. S’acabava el món.

El pitjor de tot és que les meues mestres em van demanar que em disculpara. Ho vaig fer. La meua amiga que m’estime més que ningú va plorar com jo.

I quan va arribar ma mare no va entendre res: “Carme!, tu no l’has de perdonar, és a ella a qui li has de demanar perdó”. Que complicada és esta vida de major, la veritat. Des del primer moment li he dit: ” Et perdone”. I Gal·la m’ha entés.