Antenes

IMG-20160813-WA0054

Hola, què tal? Com esteu? Jo molt bé, gràcies.

Un poc cansada perquè m’he passat un estiu pipa. Me n’he anat de campament a Canàries i també al Feslloch i a la platja de Piles on he fet zumba i aeròbic amb la meua amiga Esperanza que és un poc com jo però té moltes mamelles haha! Em pixe! Continua llegint

Anuncis

És que…, m’he fet un nóvio!

Imagen 215

Ara em diuen: “Carme!, per què no escrius en el teu blog? Torna a escriure que ens agrada molt el que ens contes”. La veritat és que estic un poc “apardalà”. O això diuen en ma casa. “Esta xiqueta està un poc apardalà, no ho notes?”, li diu ma mare a mon pare que eixe sí que està apardalat sempre parlant per telèfon.

I el meu cosí Joan que és el menut que ix en la foto i va a la meua Escola Gavina i que xarra un montó, diu: “Sabeu que Carme té nóvio i es fan piquitos?”, i ala!, tots a marejar-me i a preguntar-me. “Carme, tens nóvio, de veritat?”, doncs, normal. Tinc setze anys i sóc guapa i simpàtica. “Carme, i vos feu piquitos?”, doncs, clar. Ens estimem molt. “I de què parleu?”, doncs, de tot. Això quines preguntes són?

Ma mare que es pensa que sóc encara una menuda menuda, em va dir: “Però Carme, tu per a què vols un nóvio, filla meua?”. I jo: “Doncs perquè em talle la carn i la fruita al menjador, et pareix poc?”. I ma mare: “Tu per tal de no fer res ets capaç de buscar-te un nóvio!”.

I sí, m’ajuda molt en el menjador però estic apardalà pel meu nóvio.

Mestres

IMG-20141127-WA0008

La meua mestra Anna Gómez se n’ha anat de l’Escola Gavina perquè ha tornat Núria que tenia un bebè. El meu pare em va dir: “Ai, Carme!, quant la trobaràs a faltar. Sou les dues igual d’artistes”. Jo he tingut moltes mestres i algun mestre. Ara tinc a Paco Raga que és el meu tutor. Al principi no em duia molt bé amb ell però ara ja som amics. Quan estava a l’Escoleta El Trenet també vaig tindre un mestre que li deien Paco. I a Anna, i a Imma i a Librada… Després me’n vaig anar a l’Escola Santa Teresa i allà vaig conéixer a Glòria, a Lola, a Mar, a Isabel, a Neus  i a Pilar Arnal i a José Manuel i a Roger. Les meues millors amigues eren Isadora i Emma que també eren mestres i estaven amb mi en classe, i Conxa. Jo me les estime molt a totes i tinc molta alegria quan les veig en les Trobades i elles també perquè em diuen de seguida: “Carme, estàs molt fadrina i molt guapa”. També he tingut molts monitors de menjador i cuiners i cuineres que ma mare sempre estava enfadada amb ells perquè m’ajudaven a menjar i ma mare anava a l’escola i els deia: “Prohibit! prohibit donar-li a menjar”. A ma mare li encanta prohibir coses.

Als meus germans i a mi ens agrada mirar fotos de l’escola. Ells a vegades miren una foto i diuen. “Carme, te’n recordes d’esta bruixa?”. I jo no me’n recorde. “No? -em diu Mariola-, no te’n recordes que si se t’escapava el pipí no volia que ni jo ni els monitors del menjador et canviàrem i una volta que feia molt de fred vas acabar tota malalteta en la Fe?”. I jo, la veritat, no me’n recorde d’ella. O em diuen: “I d’esta?, d’esta petarda? Esta que t’amagava les flautes perquè deia que l’únic que feies era pitar en classe?”. I jo, em quede un poc pensant, i sols me’n recorde de què totes les meues mestres sempre m’estimen molt.