Antenes

IMG-20160813-WA0054

Hola, què tal? Com esteu? Jo molt bé, gràcies.

Un poc cansada perquè m’he passat un estiu pipa. Me n’he anat de campament a Canàries i també al Feslloch i a la platja de Piles on he fet zumba i aeròbic amb la meua amiga Esperanza que és un poc com jo però té moltes mamelles haha! Em pixe! Continua llegint

Anuncis

No puc amb la pols!

IMG-20150420-WA0002

No m’agrada gens torcar la pols. A mi els dissabtes em donen un drap i un pot de xuf, xuf i au!, a netejar. Jo estic allà torcant la pols i em fa mal la panxa i me n’entre al vàter xicotet i em pose a jugar amb l’Ipad que m’agrada més i sempre ve ma mare a fastidiar-me. A torcar la pols!”.

La setmana passada me’n vaig anar a Biar i allà semblava que cada dia era dissabte. La meua iaia Carmen fins i tot volia posar-me una bossa de plàstic al cap perquè ajudara a ma tia Gràcia a pintar l’entrada de casa, sí, home! “Iaia, és que em fa molt de mal el cap i la panxa”.

Ma mare netejant balcons, finestres, llums, portes i jo amb el drap i el xuf, xuf de torcar la pols. Quan em cansava d’estar en casa me n’anava a ca ma güela i d’allà a ca ma tia i després a ca la tia Pipita a vore a Salu, la xicoteta, però en totes les cases estaven totes vinga netejar.

I és que a Biar arriben les festes i la gent de Biar sembla que no estiga ben acabada. Jo cada dia li preguntava a ma mare: “Quan anem a la perola dels Moros Vells?” perquè jo havia anat a Biar a la perola que enguany em va tocar de pota i jo mirava els trossos de carn i tenien pèls. A mi la perola no sé si m’agrada o no m’agrada però tenia moltes ganes de vore a Miquel que és amic de la meua germana Mariola i és guapíssim i vull que siga el meu nóvio. I també a Iván que fa d’infermer però no em punxa i a Alba, i a Gràcia i a l’altra Gràcia, i a Sofia i a Mari Carmen i a Carlos i… no volia torcar la pols.

“No molestes”

20150117_112632

A mi m’agraden molt les festes. A ma casa són molt de festes. A ma casa també es posen tots molt nerviosos quan arriben les festes. Les meues iaies són les que més nervioses es posen i després ma mare.

Este cap de setmana ha eixit el rei Pàixaro a Biar i, uf! Dissabte de matí la meua iaia Carmen estava fent coques i rotllets i jo vaig anar a vore-la i el primer que em va dir: “Carme, ací tenim molta faena. No molestes”. El meu pare se’n va anar a comprar i em va deixar a la Casa de Cultura on estava ma mare i què em va dir quan em va vore?: “Carme!, no molestes que ací estem preparant la festa” i jo vaig anar i em vaig menjar un tros de coca que estava boníssima.

A la nit em vaig escapar de ma casa i me’n vaig anar a cals meus tios Alonso i Carmen perquè eixa és la casa del rei Pàixaro i ma mare: “Vés-te’n amb el pare i no molestes”. Ja estava un poc farta de què es passaren tot el dia dient-me: “No molestes” quan jo el que volia era passar-m’ho bé i posar-me la brusa de sant Antoni i saludar a tota la gent que són molt amics meus així que, estaven tots tocant la dolçaina i el rei i els balladors estaven preparats per a eixir a fer la volta i jo em vaig llançar a besar-los a tots i ma mare em va treure d’un grapat i sabeu què és el que em va dir?: 

”Carme, no molestes!”.

Els de la meua família són tots molt pesats i molesten molt.

“Ací hi ha un mort!”

 

20150104_123731Jo quan era menuda i anava a comprar els meus pares em deien: “Carme, llig què posa en el paquet” i jo m’estava una bona estona intentant saber què posava. Ara també ho faig encara que ja sé llegir.

L’altre dia la meua iaia ens va fer anar al cementiri a posar-li flors al meu iaio. Jo no me’n recordava de què era un cementiri i la meua iaia ens va dir: “Segur que no heu vingut mai! Quins pares que teniu!.

Em va agradar molt i jo anava llegint el que posava en aquells cartells i la meua iaia ens contava als meus germans i a mi qui hi havia en cada caseta d’eixes: “Ací està la besàvia Tona. Ací el iaio, ací els besavis José Maria i Salut. Ací un angelet que era cosí de ta mare, ací el teu cosí…”. Jo intentava llegir molt ràpid però, ells se n’anaven a un altre lloc i no podia acabar les coses escrites i sols em deixaven vore les fotos i el nom i, de sobte, vaig llegir: “Va morir el dia…” i, els vaig dir: “Ací hi ha un mort! Iaia!, ací hi ha un mort!”. I la meua iaia em va dir: “Què reforta que eres, en un cementiri tot el que hi ha són morts!”.

 

 

Halloween

carme98

Açò no és halloween que són “Els Espies” però esta disfressa m’agrada molt

Jo des de dilluns he estat buscant la manera de poder disfressar-me de halloween i no ha pogut ser. El meu pare: “Carme!, a mi eixe costum no m’agraden gens així que no m’ho tornes a dir”. La meua germana Mariola: “Enric, això és una festa de gent de l’ESO. T’ho passes molt bé així que tu no ho saps perquè no has anat mai”. Quim: “Jo he quedat amb els de la meua classe però no em disfressaré  que és molt cutre”. I jo: “M’he de pintar la cara si vull anar a halloween?”. Ni cas. Continua llegint