Ara sí que m’han fotut!

carmeplatja1

 

Ací a casa, els meus pares s’han fartat de contar a tot el món, que ha tingut la paciència d’escoltar-los, que un metge els va comentar quan jo era molt molt menudeta, que jo seria el que “ells!”, els meus pares, volgueren que fóra. Ma mare quan ho conta es posa en un pla dramàtic: “Sí, xica!, que si nosaltres volíem que caminara, caminaria. Que si nosaltres volíem que parlara, parlaria…” i així fins a l’infinit. A mi no m’han preguntat mai que és el que jo volia ser o fer en esta vida. Ni abans, ni ara. Continua llegint

Anuncis