Per què parles castellà?

DSC03305

Ja sabeu que un dia estava jo amb la meua cadira de rodes perquè m’havien operat un peu i el meu pare em va voler presentar la Rita Barberà, eixa que abans era famosa perquè em va dir: “Me das un beso bonita?”, amb la veu del Xavi Castillo i que ara tots li diuen “la caloret”. Quan se’n va anar la Rita, el meu pare em va dir: “Carme, a tots els que parlen castellà el primer que fas és preguntar-los ‘per què parles castellà?’ i ara tens a la Rita i no li dius res?”. Jo me’n volia anar a vore a Micky que estava en una festa d’uns xiquets i a eixe sí que el volia jo saludar.

Això era una mania que jo tenia de quan era més menuda i estava per exemple en la Fe i el metge estava parlant amb ma mare tan tranquil i quan es posava a parlar amb mi, em parlava en castellà. Jo de seguida li preguntava: “Per què parles castellà?” i el metge, es quedava mut.

A mi m’agradava molt vore com la gent es quedava sense saber què dir o a vegades em deien coses com: “Què mona!” o “Això segur que t’ho ha dit ton pare que m’ho digues” així totes enfadades i al final els ho preguntava a tots. Estava en el forn amb ma mare i una senyora deia: “Una barra de cuarto”, i jo: “Per què parles castellà?”. O al mercat amb mon pare esperant que ens tocara per comprar les hamburgueses de Palanca i cada vegada que algú deia alguna cosa li tocava el bracet i els deia: “Per què parles castellà?”. Al final els ho deia a tots els que parlaven castellà com els meus veïns i veïnes, o els dels caixers del supermercat o els de la farmàcia del costat de casa, o les hostesses dels avions, o a Placen la de Benito que sempre em dóna un tros de truita.

Al principi en ma casa es reien però un dia estava jo a Florència i volia menjar-me un gelat i quan la xica de la geladeria em va preguntar de què el volia li vaig dir. “Per què parles castellà?” i ma mare tota enfadada em va dir: “Carme, ja ho tens bé, ací parlen italià!” i la xica em va dir: “Tens raó, guapa! És el costum que tinc de parlar en castellà a tots els que vénen de València”. I de seguida tots els de ma casa em van dir que era la més llesta del món.

 

 

M’han donat un premi!

20150217_175833

Això és el que em va dir l’altre dia el meu germà Quim i jo em pensava que el meu pare m’havia comprat un paquet de risquetos que és el que fa sempre quan em vol vore contenta i és dissabte o diumenge. Però no, ma mare em va donar un paper. “Això, això és el premi?” -li vaig dir-, i em va llegir una cosa d’una xica que em va dir que era una poetessa de la Safor i em vaig pensar que seria la Clara Andrés perquè és d’Oliva com el meu pare i em coneix. Continua llegint

Mestres

IMG-20141127-WA0008

La meua mestra Anna Gómez se n’ha anat de l’Escola Gavina perquè ha tornat Núria que tenia un bebè. El meu pare em va dir: “Ai, Carme!, quant la trobaràs a faltar. Sou les dues igual d’artistes”. Jo he tingut moltes mestres i algun mestre. Ara tinc a Paco Raga que és el meu tutor. Al principi no em duia molt bé amb ell però ara ja som amics. Quan estava a l’Escoleta El Trenet també vaig tindre un mestre que li deien Paco. I a Anna, i a Imma i a Librada… Després me’n vaig anar a l’Escola Santa Teresa i allà vaig conéixer a Glòria, a Lola, a Mar, a Isabel, a Neus  i a Pilar Arnal i a José Manuel i a Roger. Les meues millors amigues eren Isadora i Emma que també eren mestres i estaven amb mi en classe, i Conxa. Jo me les estime molt a totes i tinc molta alegria quan les veig en les Trobades i elles també perquè em diuen de seguida: “Carme, estàs molt fadrina i molt guapa”. També he tingut molts monitors de menjador i cuiners i cuineres que ma mare sempre estava enfadada amb ells perquè m’ajudaven a menjar i ma mare anava a l’escola i els deia: “Prohibit! prohibit donar-li a menjar”. A ma mare li encanta prohibir coses.

Als meus germans i a mi ens agrada mirar fotos de l’escola. Ells a vegades miren una foto i diuen. “Carme, te’n recordes d’esta bruixa?”. I jo no me’n recorde. “No? -em diu Mariola-, no te’n recordes que si se t’escapava el pipí no volia que ni jo ni els monitors del menjador et canviàrem i una volta que feia molt de fred vas acabar tota malalteta en la Fe?”. I jo, la veritat, no me’n recorde d’ella. O em diuen: “I d’esta?, d’esta petarda? Esta que t’amagava les flautes perquè deia que l’únic que feies era pitar en classe?”. I jo, em quede un poc pensant, i sols me’n recorde de què totes les meues mestres sempre m’estimen molt.

Camacuc

20150114_194732

Cada dia quan torne a casa després de l’escola el primer que faig és vore si ens ha arribat el Camacuc. Ma mare em diu: “Carme!, no cal que ho preguntes sempre. Et va arribar l’altre dia”. L’altre dia? Si ja el tinc mig trencat de tant de mirar-lo! Jo crec que tinc tots els camacus. La meua germana Mariola els va heretar de ma tia Gràcia i Quim i jo encara estem subscrits. Ma mare un dia ens va dir: “I si ara li passem la subscripció als vostres cosins Gràcia i Manuel? Ells estan en Perú i no ho tenen tan fàcil per llegir en valencià i vosaltres ja sou molt majors, no?”. I jo: “Ni pensar-ho”.

A mi els cosins menuts em cauen fatal. Quan la meua cosina Maria d’Ontinyent era menuda li espolsava sempre un bon estiró de monyo i ella es posava a plorar, la molt menuda, i de seguida tots a besar-la i a dir-li com era de guapa i a mi, en canvi, que era una menuda gelosa i que no em voldria ningú. A Ferran i a Miquel encara els pegue de tant en tant un mos o un pessic però ara a qui no suporte és a la meua cosina Gràcia perquè és molt xuleta i ma tia Maica la vol molt més que a mi.

Ma mare ens diu les coses i després se li obliden i per això reb encara el Camacuc que és la que més m’agrada i la Pelitrúmpeli també però eixa la compre en la llibreria i si el Camacuc no arriba quasi mai i, per això els tinc mig trencats, la Pelitrúmpeli no sé què li passa però crec que fa dos anys que tinc el número 8 que li vaig comprar a Paco, el de La Fona d’Oliva.

Tinc mòbil

Imagen 180

El dia de Nadal va vindre el Pare Noel a ca la meua tia Marian de l’Alqueria i ens va dur un mòbil al meu germà Quim i a mi i un pijama. Vaig fer un crit molt gran i tots els meus cosins, els meus, tios, la meua iaia, els meus germans i els meus pares van començar a abraçar-me i a dir-me: “Carme, que fadrina. Ja tens mòbil!”. “Carme! Què xulo!”. “Carme, ni se t’acudisca telefonar-me a les tres del matí!”. “Carme, ja podràs quedar amb les amigues i fer fotos”. “Carme, els missatges secrets ja t’arribaran al teu mòbil”. Jo vaig començar a tocar-lo i hi havia fotos del meu germà Quim. El meu germà es va posar a riure i em va dir que ell era el que més em volia i per això hi havia les seues fotos al meu mòbil. Ma mare em va dir: “Carme!, no passa res si hi ha fotos de Quim. Les borres i au!”. I tots començaren a fer carasses.

Ahir va vindre a Biar el meu tio Jorge, que és el nóvio de la meua tia Gràcia i li vaig dir que el Pare Noel m’havia dut el mateix mòbil que tenia Quim i tots en ma casa van amagar el cap baix la taula i els escoltava com es reien i la meua iaia Carmen em va dir: “Quins sinvergüenses, Carme! Quins sinvergüenses!”.

Ara ja tinc mòbil i li he fet fotos tots.

“Compta fins a cinc”

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Això és el que em diu sempre el meu pare quan m’enfade.

M’acabe d’alçar de la migdiada i me n’he d’anar corrent als Júniors i ma mare em diu: “Carme!, on tens el turbant? Vés i fes-te el monyo!” I el meu germà Quim: “Niña! pareces un pooollo”, i jo: “Hijo de puta!”. I el meu pare: “Carme!, compta fins a cinc abans de dir paraulotes”.

Torne de l’escola i baixe de l’autobús i em pose a tremolar perquè no duc les ulleres posades. El meu pare: “Què ha passat amb les ulleres?” I jo: “No ho sé”. I el meu pare: “Amb qui t’has enfadat? No entens que la solució no és trencar-te les ulleres? Has de comptar fins a cinc abans de trencar-te les ulleres. A vore, com ho has de fer? I jo: “Un, dos, tres, quatre i cinc”. I el meu pare: “Carme!, abans de trencar-te les ulleres, compta fins a cinc”. I jo: “Vaaaal, pesat!”.

Altres vegades estic desdejunant i el meu germà Quim està furtant-me les galetes i molestant-me i jo li dic: “Para, para!”, i ell no fa cas i compte fins a cinc i quan acabe li dic: “Imbècil, capullo, hijo puta, desgraciat…”.

Jo crec que comptar fins a cinc et fa dir més paraulotes.

Missatge secret

FullSizeRender

A mi ja m’han donat les notes i a casa estan molt contents perquè ho he aprovat tot. El meu germà Quim també ha tret molt bones notes però ell diu que a mi m’aproven sense estudiar. “Carme!, com pots treure estes notes si tu no estudies res?”. Ell no ho sap perquè no va en mi a classe i este trimestre he fet també un batut amb la meua mestra Anna Gómez. El que més m’agrada són les matemàtiques i les capitals. El meu tio Juan m’envia missatges secrets al mòbil de ma mare i em fa exàmens i jo m’ho sé sempre tot. Este divendres va vindre a vore a la meua germana que ja té vint anys i a mi. El vaig ajudar a gravar un missatge secret per a la meua cosina Laura que està estudiant a Barcelona i ara vos el pose i així voreu per què ho he aprovat tot.

Missatge secret per a les meues cosines Laura i Àngela.

Tinc ulleres noves!

Imagen 279

Esta setmana els meus pares m’han portat a la botiga de Pepa a canviar-me les ulleres. Estaven tots molt contents. Em van dir: “Carme!, eres molt fadrina. Fa un any que portes les mateixes ulleres”.

A mi abans em canviaven les ulleres quasi tots els mesos. El meu pare era el que buscava les botigues. El primer dia quan anàvem es posaven molt contents perquè me’n compraven tres o quatre. Al cap d’uns mesos quan entràvem, començaven a fer carasses. El meu pare els deia: “Però, les ulleres no tenen garantia?” I ells -els de la botiga-: “Mire, li les hem canviades deu vegades, les ulleres estan partides per la meitat i això no entra en la garantia”.I ens n’anàvem a una altra botiga i tornàvem a començar.

Jo no sé molt bé què passava però igual estava en el pati de l’escola o en ca les meues iaies i em deien alguna cosa que no m’agradava i se’m trencaven les ulleres.

Tinc una caixa amb ulleres totes trencades i el meu germà Quim l’any passat les va amagar en un lloc molt difícil de trobar perquè va sentir que ma mare li deia a mon pare: “Un mòbil? Enguany els Reis que li porten la caixa d’ulleres trencades a vore si s’espavila”. I el meu germà Quim em va dir: “Carme, és el nostre secret”. I els Reis no em van dur la caixa de les ulleres trencades però tampoc em dugueren el mòbil.

1400726_410141839111962_1137506164_o

Xss!, xss!, xss!

2013-10-05 23.26.35

Divendres vaig acompanyar a ma mare al Micalet a vore l’Andreu Valor. Jo al Micalet vaig molt que el tinc al costat de ma casa i allà sempre estan Xavi Castillo i Dani Miquel. Ara crec que no podré anar a vore a Dani Miquel perquè l’última volta, quan Dani va dir: “Veniu, veniu” – que volia que anàrem a cantar amb ell-, jo em vaig alçar com una boja de la butaca i em vaig llançar cap a l’escenari xafant tots els menuts que tenia al davant i la meua germana em va dir: “Carme!, damunt m’he hagut de barallar amb totes les mares eixes que pensaven no estàs bé del cap”. I a mi què? Ara diuen per ma casa que Dani Miquel és per a menuts i que ja ho tinc bé.

2013-10-05 carme42

En esta foto Andreu no està massa guapo i no canta

En el Micalet estava una mestra meua del Santa Teresa, que li diuen Neus i és escriptora i molt simpàtica i estava Andreu que és guapo, guapo i canta super bé. Jo estava allà asseguda a les fosques volent cantar i ma mare em feia: “Xss!, Carme, no cal que cantes tan fort”. “Xss, Carme ja has dit deu vegades que l’Andreu és guapo, calla un poquet”. “Xss Carme fes palmes quan toque, no a deshora”. “Xss, Carme sí que té una veu xula però calla que estàs molestant”. Ja veus quines ganes que tinc jo d’anar a acompanyar a ma mare. A la pròxima, si vol que vaja sola i damunt ella sí que es va passar tot el temps molestant que amb tant de “xss” vaig acabar perdent-me mig concert.

Quasi me maten a fam!

escanear0058

Quan els meus pares em diuen: “Carme, hui anem a dinar a Biar o a l’Alqueria”, uf!, m’entra una alegria! Jo faig el que vull amb les meues iaies. Elles m’ho consenten tot. Jo els dic: “Iaia!, eres la més guapa de totes les iaies. Et vull molt!”. I elles comencen a besar-me i a dir-me coses boniques. Si els faig una careta de xiqueta desemparada, es posen fins i tot pesades. Continua llegint