Processons

2013-10-09 13.37.20

Amb els amics Quique, Raquel, Pepe i Lola

Esta setmana a l’escola he treballat la manera de comprar-me un got en el concert que fan un dia d’estos a Godella o no sé on. En ma casa no paren de dir-me que he d’aprendre a comprar i saber el que costa tot. Uf!, un lio. El cas és que després de tanta faena ara resulta que me n’he d’anar a Biar amb ma mare, que no sé quina mandanga fan, però sembla que jo he d’anar precís per vendre tiquets o alguna cosa. Em sap greu per la meua mestra que s’ha esforçat molt i per ma mare. Si em posen a vendre tiquets, no en vendran cap perquè jo el que faré serà abraçar i besar a tot el món i xarrar bona cosa.

També sé que esta setmana hi ha una manifestació i m’encanta. Anem sempre ma mare, els meus germans i jo. També van molts policies amb la porra. Un any va vindre la meua iaia Carmen tota mudà com si se n’anara a un casament. El meu germà Quim li va dir que era una manifestació que es deia processó i per això, crec, va anar a la perruqueria. En eixa manifestació hi ha sempre uns que van amb unes banderoles que la meua germana diu que són de nazis. També va Rita. Un any van començar a tirar-nos les tanques que hi havia pel carrer i a Ximo, un que és amic meu, li tiraren ous. La meua iaia els deia: “Maleducats, maleducats”. I a ma mare: “Si semblen salvatges! Les seues famílies, pobres! Quin disgust de tindre uns fills tan maleducats!”. Eixe any, els meus germans em van agafar de les mans perquè poguera córrer millor i encara que després deien que jo feia cara de por por, ja vos dic que ho vaig trobar molt divertit.

Anuncis