Per què parles castellà?

DSC03305

Ja sabeu que un dia estava jo amb la meua cadira de rodes perquè m’havien operat un peu i el meu pare em va voler presentar la Rita Barberà, eixa que abans era famosa perquè em va dir: “Me das un beso bonita?”, amb la veu del Xavi Castillo i que ara tots li diuen “la caloret”. Quan se’n va anar la Rita, el meu pare em va dir: “Carme, a tots els que parlen castellà el primer que fas és preguntar-los ‘per què parles castellà?’ i ara tens a la Rita i no li dius res?”. Jo me’n volia anar a vore a Micky que estava en una festa d’uns xiquets i a eixe sí que el volia jo saludar.

Això era una mania que jo tenia de quan era més menuda i estava per exemple en la Fe i el metge estava parlant amb ma mare tan tranquil i quan es posava a parlar amb mi, em parlava en castellà. Jo de seguida li preguntava: “Per què parles castellà?” i el metge, es quedava mut.

A mi m’agradava molt vore com la gent es quedava sense saber què dir o a vegades em deien coses com: “Què mona!” o “Això segur que t’ho ha dit ton pare que m’ho digues” així totes enfadades i al final els ho preguntava a tots. Estava en el forn amb ma mare i una senyora deia: “Una barra de cuarto”, i jo: “Per què parles castellà?”. O al mercat amb mon pare esperant que ens tocara per comprar les hamburgueses de Palanca i cada vegada que algú deia alguna cosa li tocava el bracet i els deia: “Per què parles castellà?”. Al final els ho deia a tots els que parlaven castellà com els meus veïns i veïnes, o els dels caixers del supermercat o els de la farmàcia del costat de casa, o les hostesses dels avions, o a Placen la de Benito que sempre em dóna un tros de truita.

Al principi en ma casa es reien però un dia estava jo a Florència i volia menjar-me un gelat i quan la xica de la geladeria em va preguntar de què el volia li vaig dir. “Per què parles castellà?” i ma mare tota enfadada em va dir: “Carme, ja ho tens bé, ací parlen italià!” i la xica em va dir: “Tens raó, guapa! És el costum que tinc de parlar en castellà a tots els que vénen de València”. I de seguida tots els de ma casa em van dir que era la més llesta del món.

 

 

Anuncis